El complex Euphorbia esula-E. virgata (Euphorbiaceae) al nord-est de la península Ibèrica: precisions corològiques, ecològiques i taxonòmiques

El hallazgo reciente de tres poblaciones del complejo Euphorbia esula-E. virgata (Euphorbiaceae) en el nordeste de la Península Ibérica (centro y sur de Cataluña) nos ha inducido a realizar un estudio macro y micromorfológico para establecer su identidad taxonómica. En esta zona tan sólo existían dos datos previos de plantas de este complejo, correspondientes a recolecciones de los años 1908/1909 (previamente identificadas como E. esula subsp. saratoi) y 1930 (E. esula s. l.). Según nuestros resultados, todo el material examinado (recolecciones recientes y antiguas) se puede atribuir a E. virgata, un taxon de área principal en el este de Europa, que encuentra en el nordeste de la Península Ibérica su límite suroccidental de distribución. Los caracteres macromorfológicos presentan un cierto grado de variación interpoblacional, y en algún caso los individuos se parecen mucho a las formas que suelen denominarse E. ×pseudovirgata, supuestamente híbridas entre E. virgata y E. esula, pero no es posible confirmar la presencia regional de este híbrido sin la realización de estudios complementarios. Con los resultados de este estudio, debe excluirse la presencia de E. esula subsp. esula de Cataluña, Valencia y Aragón. Las poblaciones actuales de E. virgata, muy localizadas pero densas, se sitúan en hábitats herbáceos con clara influencia antrópica (campos abandonados y bordes de carreteras y caminos), en suelos profundos bastante secos; estos hábitats son similares a los típicos de E. virgata en Europa oriental y central. Aparentemente se trata de poblaciones de carácter temporal, y en dos de las tres localidades recientes se ha confirmado que se han establecido con posterioridad a 2005. Los datos actuales sugieren que puede tratarse de una especie alóctona, pero considerando que se detectó ya hace un siglo, no se puede excluir que sea una autóctona rara con poblaciones itinerantes. [ct] La troballa recent de tres poblacions del complex Euphorbia esula-E. virgata (Euphorbiaceae) al nord-est de la península Ibèrica (centre i sud de Catalunya) ens ha induït a realitzar-ne un estudi macro i micromorfològic, per tal d’establir la seva identitat taxonòmica. En aquesta zona només existien dues dades prèvies de plantes d’aquest complex, corresponents a recol·leccions dels anys 1908/1909 (prèviament identificades com a E. esula subsp. saratoi) i 1930 (E. esula s. l.). Segons els nostres resultats, tot el material examinat (recol·leccions recents i antigues) es pot atribuir a E. virgata, un tàxon d’àrea principal a l’est d’Europa, que troba al nord-est de la península Ibèrica el seu límit sud-occidental de distribució. Els caràcters macromorfològics presenten un grau limitat de variabilitat interpoblacional, i en algun cas s’assemblen molt a les formes que solen anomenar-se E. ×pseudovirgata, suposadament híbrides entre E. virgata i E. esula, però sense estudis addicionals no és possible confirmar la presència regional d’aquest híbrid. Després d’aquest estudi cal excloure la presència d’E. esula subsp. esula de Catalunya, el Pais Valencià i l’Aragó. Les poblacions actuals d’E. virgata, molt localitzades però denses, es fan en hàbitats herbacis amb influència antròpica clara (camps abandonats i marges de carreteres i camins), en sòls profunds força secs; aquests hàbitats són similars als típics d’E. virgata a l’Europa central i oriental. Aparentment es tracta de poblacions de caràcter temporal, i en dues de les tres localitats s’ha confirmat un establiment posterior a 2005. Les dades actuals suggereixen que pot tractar-se d’una planta al·lòctona, però considerant que ja va ser detectada fa un segle, tampoc no es pot excloure que sigui una autòctona rara i amb poblacions itinerants.