New explorations in the desert of northeastern Zacatecas, in central-northern Mexico, revealed dozens of archaeological and geoarchaeological sites. One of them, Ojo de Agua, contains the remains of a Pleistocene spring-fed hydrographic system located at the southeastern end of a large elongated endorheic basin. The locality yielded a particularly dark, highly organic stratigraphic layer commonly known in the Americas as Black Mat (BM), exposed on the natural profiles of a creek, but not associated with cultural materials. Several radiocarbon assessments confirmed the formation of the Ojo de Agua Black Mat during the Younger Dryas chronozone, with ten calibrated results clustering between 12,700–12,100 cal BP. This multi-proxy study confirmed the peculiarity of the deposit and found similarities and differences with other contexts of Younger Dryas age. The Ojo de Agua Black Mat (stratum C2) is far richer in charcoal specks than the related strata, but lacks phytoliths, diatoms or ostracods. No further biological remains were found in it, except for intrusive capillary roots. Clearly water-lain in a shallow pond, the stratum qualifies as a clayey silt with an acidic-to-neutral pH. Rich in heavy metals and with high contents of titanium, the Ojo de Agua Black Mat yielded significant indicators of intense wildfires during the Younger Dryas, but produced no carbon spherules or nanodiamonds supposedly linked to the impact theory.

La fortalesa dels Vilars es caracteritza per la seva fortificació complexa i defensa activa davant del risc de setge o bloqueig en el segle iv aC. El sistema inundable de fossats assegurava el proveïment i la gestió de l’aigua, reforçava la defensa i magnificava l’arquitectura del poder. El funcionament hidrològic del sistema fossat i pou cisterna de l’interior de la fortalesa no pot derivar-se de les condicions geomorfològiques i hidrològiques actuals, pels canvis en el relleu provocats pels anivellaments causats per la posada en reg fa més de cent anys, i, també, pel mateix regatge que ha modificat la dinàmica de la capa freàtica de la zona. Malgrat això, l’existència d’una capa freàtica artificial provocada pel reg permet estudiar la connexió entre les aigües d’escolament del torrent de l’Aixaragall —que suposadament alimentava el fossat— i les del pou cisterna. Mesures de conductivitat elèctrica de l’aigua en els diversos sistemes en tres moments corresponents a dues campanyes de reg (2012 i 2013) suggereixen una connexió entre la capa superficial de l’aqüitard format per les calcilutites oligocenes subjacents al fossat, les graves quaternàries que formen el con de dejecció del torrent de l’Aixaragall i el pou. En conseqüència, les mesures preses són compatibles amb l’alimentació del pou a partir del fossat inundat, i amb un origen superficial de l’aigua que devia omplir-lo procedent del torrent de l’Aixaragall.Paraules clau: arqueologia, hidrologia de pous, salinitat, fossat inundat, fortalesa dels Vilars. | The 4th c. BCE fortress of Els Vilars is marked by its complex fortification and its conception of active defence against the risk of siege or blockade. Its system of floodable moats assured its water supply and management, strengthened its defence and accentuated its architecture of power. The hydrological operation of the exterior moat-interior cistern well system could not be elucidated on the basis of today’s geomorphological and hydrological conditions because of the levelling of the surrounding topography since the advent of its irrigation over 100 years ago and because irrigation itself has changed the dynamics of the area’s water table. Despite this, the existence of an artificial water table produced by irrigation allows the study of the connection between the water runoff from the Aixaragall torrent, which supposedly fed the moat, and the water in the cistern well. Electrical conductivity measurements of the water in the various systems at three different moments in the course of two irrigation campaigns (2012 and 2013) suggest a connection between the surface layer of the aquitard formed by Oligocene calcilutites underlying the moat, the Quaternary gravels of the Aixaragall torrent’s alluvial fan and the cistern well. Consequently, the measurements recorded are consistent with the supply of the well from the flooded moat and with the supply of the moat by surface water from the Aixaragall torrent.Keywords: archaeology, well hydrology, salinity, flooded moat, fortress of Els Vilars. | La fortaleza de Els Vilars se caracteriza por su fortificación compleja y defensa activa frente al riesgo de asedio o bloqueo en el siglo iv aC. El sistema inundable de los fosos aseguraba el abastecimiento y la gestión del agua, reforzaba la defensa y magnificaba la arquitectura del poder. El funcionamiento hidrológico del sistema foso y pozo cisterna del interior de la fortaleza no puede derivarse de las condiciones geomorfológicas e hidrológicas actuales, debido a los cambios en el relieve provocados por nivelaciones causadas por la puesta en riego hace más de cien años, y al propio riego que ha modificado la dinámica de la capa freática de la zona. A pesar de ello, la existencia de una capa freática provocada por riego permite estudiar la conexión entre las aguas de escorrentía del torrente del Aixaragall —que supuestamente alimentaba el foso— y las del pozo cisterna. Medidas de conductividad eléctrica del agua en los diversos sistemas en tres momentos correspondientes a dos campañas de riego (2012 y 2013) sugieren una conexión entre la capa superficial del acuitardo formado por las calcilutitas oligocenas subyacentes en el foso, las gravas cuaternarias que forman el cono de deyección del torrente del Aixaragall y el pozo. En consecuencia, las medidas tomadas son compatibles con la alimentación del pozo a partir del foso inundado, y con un origen superficial del agua que debía llenarlo a partir del torrente del Aixaragall.Palabras clave: arqueología, hidrología de pozos, salinidad, foso inundado, fortaleza de Els Vilars.