Unravelling the (micro)plastic threath: the case study of Aristeus antennatus and Nephrops norvegicus from the Northwestern mediterranean Sea and its potential impact on health condition.

Memoria de tesis doctoral presentada por Ester Carreras Colom para obtener el título de Doctora en Acuicultura por la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), realizada bajo la dirección de la Dra. Maite Carrassón López de Letona de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) y del Dr. Joan Enric Cartes Rodríguez del Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC).-- 152 pages, figures, tables, supplementary material

[EN] The impacts of anthropogenic activities on marine environments are undeniable and are expected to increase in the near future. During the past decades, a particular form of pollution, plastics, has received great attention because of their persistence and widespread distribution. Their interaction with a wide range of marine organisms, mainly through entanglement or ingestion, has been reported, and experimental exposures have provided evidence for their potential negative impact. However, essential gaps in the knowledge of the sources, fate and impacts of plastics, particularly in the form of microplastics, still exist. The Mediterranean Sea, and more particularly the Balearic Sea, has been highlighted as a potential site of plastic pollution accumulation, a hypothesis partially supported by evidence of high concentrations of plastic litter in surface waters. A significant proportion of these plastics is expected to eventually sink, thanks to biofouling and weathering processes, and reach the seafloor. Even though only a few studies have addressed the characterization of plastic pollution in the deep-sea environments to confirm it, they might eventually face high levels of plastic pollution. [...]

[CAT] L’impacte de les activitats antropogèniques sobre el medi marí és innegable i es preveu que s’intensifiqui en un futur pròxim. Durant les últimes dècades, un tipus particular de contaminació, els plàstics, ha despertat una atenció especial per la seva persistència i distribució generalitzada. S’ha observat que poden interaccionar amb multitud d’organismes marins, principalment a través de la seva ingestió o perquè aquests hi queden atrapats. A més a més, exposicions experimentals han demostrat possibles impactes negatius. En general però, encara existeixen nombrosos buits en el coneixement de les fonts i el destí dels plàstics, així com dels seu potencial impacte, especialment en forma de microplàstics. El mar Mediterrani, i més concretament la zona del Mar Balear, ha estat destacada com una potencial zona d'acumulació de plàstics, una hipòtesi parcialment recolzada per les altes concentracions de residus plàstics observades en aigües superficials. No obstant, és d’esperar que una proporció significativa d’aquests plàstics s'enfonsin gràcies al recobriment d’algues (biofouling) i processos de degradació, fent que arribin al fons del mar. Tot i que son pocs els estudis que de moment han caracteritzat la presència de plàstics al mar profund, es creu que aquests ambients poden arribar a presentar elevades concentracions de plàstics amb el temps. [...]

This work was partially supported by the Spanish Ministry of Science, Innovation and Universities projects “PLASMAR” (RTI2018-094806-B-100) and ECOPREST (VEM2003-20081-CO2-02), and by the Catalan Department of Agriculture, Livestock, Fisheries and Food (European Maritime and Fisheries Fund (EMFF)) project “SOMPESCA” (ARP059/19/00003). Carreras-Colom benefits from an FPU grant from the Spanish Ministry of Science, Innovation and Universities (FPU16/03430)