La malaltia de l’enrotllament de la fulla de vinya i virus associats | Grapevine leafroll and associated virus | La enfermedad del enrollamiento de la viña y virus asociados

Catalán; valenciano. L’enrotllament de la fulla de la vinya és una malaltia d’origen víric que té un gran impacte negatiu sobre els conreus i la producció de raïm de qualitat. Es coneix des de fa més d’un segle, amb una distribució mundial i amb deu espècies de closterovirus associades; el principal agent etiològic n’és el virus 3 associat a l’enrotllament de la fulla de la vinya (grapevine leafroll-associated virus 3, GLRaV-3). L’estudi de la família Closteroviridae i la seua filogènia han permès comprendre l’evolució d’aquests virus, que experimenten una forta selecció negativa, amb molta migració, però algunes espècies han aconseguit augmentar la variabilitat genètica mitjançant processos de recombinació. Fins ara s’han descrit sis variants genètiques del GLRaV-3, però el nombre va augmentant. La transmissió d’aquests virus és semipersistent i la realitzen insectes vectors pertanyents a la superfamília Coccoidea. Són insectes partenogenètics, amb una nombrosa descendència que, durant el seu primer estat larvari, es pot dispersar pel vent, i, per tant, tenen una alta eficiència a l’hora d’infectar els conreus de vinya. Els danys ocasionats per aquesta malaltia als conreus de vinya poden ser molt variables, sobretot pèrdua de vigor dels ceps i minva de la productivitat. A llarg termini, s’observa que tenen un efecte acumulatiu, de manera que en disminueixen significativament el temps de vida productiva. En els últims anys s’han desenvolupat tècniques de detecció més ràpides i potents, com la reacció en cadena de la polimerasa (PCR) amb transcriptasa inversa (RT-PCR) o la seqüenciació de nova generació, que permeten detectar les espècies i les seues variants alhora, i que proporcionen, a més, informació nova sobre l’epidemiologia de la malaltia. Les tècniques de detecció desenvolupades, utilitzades als vivers per testar el material vegetal que es comercialitza, resulten la pràctica més efectiva per al control de la propagació d’aquesta malaltia. En aquest treball presentem una revisió bibliogràfica que pretén mostrar la recerca feta fins avui dia sobre aquesta malaltia.Paraules clau: ampelovirus, Closteroviridae, grapevine leafroll-associated virus-3, Coccoidea, variants genètiques, virus de la vinya.

Inglés. Grapevine leafroll is a viral disease that has a large negative impact on crops and on the production of quality grapes. Known for over a century, with a worldwide distribution and 10 species of closterovirus associated with it, its main etiological agent is grapevine leafroll-associated virus 3 (GLRaV-3). The study of the Closteroviridae family and its phylogeny allowed an understanding of the evolution of these viruses, which undergo a strong negative selection with much migration, although some species have managed to increase their genetic variability through recombination. Six genetic variants of GLRaV-3 have been described up to now, but the number is increasing. The transmission of these viruses is semipersistent and it is carried out by insect vectors belonging to the superfamily Coccoidea. These insects are parthenogenetic, producing a large number of offspring which during their first larval stage may be dispersed by the wind and therefore have a high efficiency in infecting vineyards. The damage caused by this disease in vineyards can be highly variable and especially includes loss of vigor of vines and loss of productivity. In the long term, it has been observed that it has a cumulative effect, significantly reducing the productive lifetime of vines. In recent years, faster and more powerful techniques have been developed for detection, such as reverse transcriptase PCR (RT-PCR) and new-generation sequencing, allowing species and their variants to be detected while moreover providing new information on the epidemiology of the disease. Detection techniques developed in nurseries, which are used to test plant material that is sold, are the most effective practice to control the spread of this disease. In this paper, we present a literature review that aims to update the research carried out to date on this disease.Keywords: ampelovirus, Closteroviridae, grapevine leafroll-associated virus 3, Coccoidea, genetic variants, grapevine leafroll disease.

Español; castellano. El enrollamiento de la hoja de la vid es una enfermedad de origen vírico que tiene un gran impacto negativo sobre los cultivos y la producción de uva de calidad. Se conoce desde hace más de un siglo, con una distribución mundial y con diez especies de closterovirus asociadas a esta; el principal agente etiológico es el virus 3 asociado al enrollamiento de la hoja de la vid (grapevine leafroll-associated virus 3, GLRaV-3). El estudio de la familia Closteroviridae y su filogenia han permitido comprender la evolución de estos virus, que experimentan una fuerte selección negativa, con mucha migración, pero algunas especies han logrado aumentar la variabilidad genética mediante procesos de recombinación. Hasta ahora se han descrito seis variantes genéticas del GLRaV-3, pero el número va aumentando. La transmisión de estos virus es semipersistente y la realizan insectos vectores pertenecientes a la superfamilia Coccoidea. Son insectos partenogenéticos, con una numerosa descendencia que durante su primer estado larvario se puede dispersar por el viento y, por tanto, poseen una alta eficiencia a la hora de infectar los cultivos de vid. Los daños ocasionados por esta enfermedad en los cultivos de vid pueden ser muy variables, sobre todo pérdida de vigor de las cepas y merma en la productividad. A largo plazo se observa que tienen un efecto acumulativo, por lo que disminuye significativamente el tiempo de vida productiva. En los últimos años, se han desarrollado técnicas de detección más rápidas y potentes, como la reacción en cadena de la polimerasa (PCR) con transcriptasa inversa (RT-PCR) o la secuenciación de nueva generación, que permiten detectar las especies y sus variantes al mismo tiempo y que proporcionan, además, nueva información sobre la epidemiología de la enfermedad. Las técnicas de detección desarrolladas, utilizadas en los viveros para testar el material vegetal que se comercializa, son la práctica más efectiva para el control de la propagación de esta enfermedad. En este trabajo presentamos una revisión bibliográfica que pretende mostrar la investigación realizada hasta día de hoy sobre esta enfermedad. Palabras clave: ampelovirus, Closteroviridae, grapevine leafroll-associated virus 3, Coccoidea, variantes genéticas, virus de la viña.