Análisis de posibles factores que anulan la germinación de un lote de semilla comercial de alcaparra

[ES] Las semillas distribuidas por una determinada empresa tienen un porcentaje de germinación nulo, tanto cuando se ha determinado por parte del distribuidor en semillero, como en condiciones de laboratorio, determinado por el equipo de investigación en el que se engloba el presente trabajo. Este hecho hace interesante conocer las posibles causas de la nula germinación de las semillas de este lote comercial, y comparar su posible germinación con la de semillas obtenidas en una parcela de experimentación situada en la Universitat Politècnica de València (UPV; semillas propias). Para ello se han realizado dos estudios: i) ensayo de germinación y determinación de la viabilidad de las semillas, y ii) análisis de la imbibición de agua por parte de las mismas. Las semillas comerciales presentan una viabilidad muy baja, según el ensayo topográfico al tetrazolio, además de una germinación prácticamente nula al realizar el ensayo de germinación siguiendo las normas ISTA. Por contra, las semillas propias han presentado una elevada viabilidad y una germinación satisfactoria, adelantando su germinación con la aplicación de ácido giberélico. Además, con el objetivo de mejorar la germinación de las semillas propias, se han aplicado dos tipos de escarificación mecánica a las semillas, manual y con bisturí, no obteniéndose los resultados esperados, ya que la germinación ha resultado casi nula. La imbibición de agua por parte de la semilla se ha analizado desde distintas perspectivas. Se ha estudiado de manera individual la imbibición de agua por parte de las semillas, observándose que las semillas presentan su nivel máximo de imbibición tras estar 48 horas sumergidas en agua, por tanto esta duración debería ser suficiente para analizar la capacidad de imbibición de agua. Por otra parte, para la determinación de la humedad de las semillas, las normas ISTA establecen que algunas semillas con cubierta dura deben ser troceadas de manera previa a su desecación, no indicando nada para las semillas de alcaparra. Por ello se compara la desecación de semillas troceadas e intactas, no obteniéndose diferencias entre ambas, por lo que no sería necesario trocear las semillas de alcaparra para determinar su humedad. Las semillas del lote comercial alcanzan un nivel de humedad estadísticamente superior al de las propias, especialmente cuando han estado 96 horas sumergidas en agua. Cuando las semillas han sido sometidas a escarificación mecánica, tanto manual como mediante un bisturí, se observa también un nivel superior de humedad de las semillas escarificadas, a partir de las 96 horas de remojo, tal y como ocurría con las semillas del lote comercial. Esto hace pensar que las semillas del lote comercial han sido sometidas, voluntaria o involuntariamente, a una escarificación mecánica durante su procesado, lo que podría ser la causa de su prácticamente nula viabilidad y correspondiente nula germinación. Al considerar la evolución de la humedad de la cubierta y del interior de la semilla, puede afirmarse que el agua absorbida con el remojo, alcanza el interior de la semilla, lo que podría indicar que las semillas de alcaparra no presentan cubiertas duras.

[EN] Seeds distributed by a company presented zero percent germination, not only when it has been determined by the company in a nursery, but also when it was determined in the laboratory by the research team in which the present study has been developed. Therefore, the aim of this study is to analyze the possible causes of the poor germination of these seeds, comparing their results which those obtained with seeds produced in an experimental plot at the Universitat Politècnica de València (UPV; own seeds). It has been developed in two different studies: i) to determine the germination percentage and the viability of the seeds, and ii) to analyze the water imbibed by the seeds. Commercial seeds presented a very low viability according to the topographic tetrazolium assay, along with a practically nil germination, following the ISTA test. By contrast, the own seeds presented high viability and successful germination, moving forward the germination with the application of gibberellic acid. Furthermore, in order to improve the own seed germination, two kinds of mechanical scarification (manual and by scalpel) were applied to the seeds, not providing positive results, since germination was close to zero. Water imbibition by the seed has been analyzed from different perspectives. Seed by seed water imbibition has been studied, it was observed that the seeds have a peak imbibition after being 48 hours submerged in water, so this duration should be enough to test the water imbibition. Moreover, for the determination of seed moisture, the ISTA rules state that some seeds with hard cover should be cut up prior to desiccation, not indicating anything for caper seeds. Therefore, cut and intact seeds desiccation has been compared, not obtaining differences between them, so it would not be necessary cutting caper seeds in order to determine their moisture. Commercial lot seeds have reached a statistically higher moisture level than own seeds, especially when they have been immersed in water 96 hours. When the seeds have been subjected to mechanical scarification, both manually and using a scalpel, it has been also observed a higher moisture level for scarified seeds, from 96 hours of soaking, as happened with the seeds of the commercial lot. This suggests that the commercial lot seeds have been subjected, voluntarily or involuntarily, to a mechanical scarification during processing, which could be the cause of their negligible viability and corresponding low germination. When considering the evolution of the moisture of the cover and inside the seed, it can be said that water imbebed, reaches inside the seed, which could indicate that the seeds of caper have no hard covers.

[CA] Les llavors distribuïdes per una determinada empresa tenen un percentatge de germinació nul, tan quan s’ha determinat pel distribuïdor a un planter, com a condicions de laboratori, determinat per l’equip d’investigació al que es desenvolupa el present treball. Aquest fet, fa interessant conèixer les possibles causes de la deficient o nul·la germinació de les llavors d'aquest lot comercial, i comparar la seua possible germinació amb la de llavors produïdes a una parcel·la d'experimentació situada a la Universitat Politècnica de València (UPV; llavors pròpies). Amb aquesta finalitat s'han realitzat dos estudis: i) assaig de germinació i determinació de la viabilitat de les llavors, i ii) anàlisi de la imbibició d'aigua per part de les mateixes. Les llavors comercials presenten una viabilitat molt baixa, segons l'assaig topogràfic al tetrazoli, a més d'una germinació nul·la en realitzar l'assaig de germinació seguint les normes ISTA. Per contra, les llavors pròpies han presentat una elevada viabilitat i una germinació satisfactòria, avançant la seua germinació amb l'aplicació d'àcid giberèlic. A més, amb l'objectiu de millorar la germinació de les llavors pròpies, s'han aplicat dos tipus d'escarificació mecànica a les llavors, manual i amb bisturí, no obtenint-se els resultats esperats, ja que la germinació ha resultat quasi nul·la. La imbibició d'aigua per part de la llavor s'ha analitzat des de diferents perspectives. S'ha estudiat de manera individual la imbibició d'aigua per part de les llavors, observant-se que les llavors presenten el seu nivell màxim de imbibició després d'estar 48 hores submergides en aigua, per tant aquesta durada hauria de ser suficient per a analitzar la capacitat de imbibició d'aigua. D'altra banda, per a la determinació de la humitat de les llavors, les normes ISTA estableixen que algunes llavors amb coberta dura han de ser trossejades de manera prèvia a la seua dessecació, no indicant res per a les llavors de tàpera. Per açò es compara la dessecació de llavors trossejades i intactes, no obtenint-se diferències entre ambdues, per la qual cosa no seria necessari trossejar les llavors de tàpera per a determinar la seua humitat. Les llavors del lot comercial aconsegueixen un nivell d'humitat estadísticament superior a les pròpies, especialment quan han estat 96 hores submergides en aigua. Quan les llavors han sigut sotmeses a escarificació mecànica, tant manual com mitjançant un bisturí, s'observa també un nivell superior d'humitat de les llavors escarificades, a partir de les 96 hores de remull, tal i com ocorria amb les llavors del lot comercial. Açò fa pensar que les llavors del lot comercial han sigut sotmeses, voluntària o involuntàriament, a una escarificació mecànica durant el seu processament, la qual cosa podria ser la causa de la seua pràcticament nul·la viabilitat i corresponent nul·la germinació. En considerar l'evolució de la humitat de la coberta i de l'interior de la llavor, pot afirmar-se que l'aigua absorbida amb el remull, arriba a l'interior de la llavor, la qual cosa podria indicar que les llavors de tàpera no presenten cobertes dures.

TFGM

Navarro Ramos, D. (2016). Análisis de posibles factores que anulan la germinación de un lote de semilla comercial de alcaparra. http://hdl.handle.net/10251/70601.