Pollination efficiency and effectiveness of bumble bees and hummingbirds visiting Delphinium nelsonii | Eficàcia i eficiència de la pollinització d'abellots i colibrís que visiten Delphinium nelsonii

anglais. Delphinium nelsonii Greene is a spring-flowering perennial of the Rocky Mountains of North America. Its blue flowers conform to a classical «bee pollination syndrome», but in western Colorado they are visited by hummingbirds (mostly in the first half of the flowering season) as well as bumble bee queens (mostly in the second half of the season). Experiments with potted plants showed that a bee deposits about 10 times as much pollen while visiting a flower as does a bird, and causes about la times as many seeds to be set. In contrast, bees and birds appear similar in the «quality» of pollen they deliver, e. g., in its outcrossing distance. At the level of entire pollinator populations, hummingbird visitation rates may be over 10 times as great as those or bumble bees, in part because birds visit flowers more quickly. Thus the two visitor classes should deliver similar pollen quantities overall, which is confirmed by similar pollen loads of flowers early and late in the season, and should contribute about equally to seed set, which is confirmed by several experiments and observations. Exact relative contributions probably depend on pollinator population sizes, which in the case of hummingbirds appear to have varied 2.5 fold across 14 years. The similar contributions or birds and bees lo seed set shows that individual pollination efficiency must be distinguished from population-level effectiveness. and that the «pollination syndrome» of a flower may not indicate present-day effectiveness of its visitors.

espagnol; castillan. [ca] Delphinium nelsonii Greene és una planta perenne de floració primaveral que creix a les Muntanyes Rocoses de Nordamèrica. Les seves flors blaves s'acorden a la clàssica (síndrome de pol-linització per abellots», però, a l'oest de Colorado, són visitades per colibrís (durant la primera meitat del període de floració) així com per reines d'abellots (principalment durant la segona meitat del període). Els experiments amb plantes conreades en testes mostraren que un abellot diposita unes 10 vegades més de pol-len quan visita una flor que quan ho fa un colibrí, i origina la formació d'un nombre de granes unes 10 vegades més elevat. Tanmateix, tant els abellots com els colibrís es mostren similars en la «qualitat» del pol-len lliurat, per exemple, en llurs distàncies de creuament. Al nivell de les poblacions totals de pol-linitzadors, les taxes de visita dels colibrís poden ser unes 10 vegades més altes que no pas les dels abellots, en part perquè visiten les flors més ràpidament. Les dues menes de visitants haurien de lliurar, aleshores, quantitats de pol- Ien similars en conjunt, cosa Que es veu confirmada per les càrregues de pol-len similars a les flors al principi i al final de la floració, i haurien de contribuir aproximadament en la mateixa mesura a la producció de granes, cosa que és confirmada per diversos experiments i diverses observacions. Les contribucions relatives exactes probablement depenen de les dimensions de les poblacions de pol-linitzadors. que en el cas dels colibrís semblen haver variat en un factor de 2.5 al llarg de 14 anys. Les contribucions similars d'ocells i abellots a la producció de granes mostren que el rendiment individual de llur pol-linització s'ha de distingir de l'eficàcia a nivell de població i que la «síndrome de pol-linització» d'una flor pot no indicar l'eficàcia actual dels seus visitants.