15 anys de SMOS: la "missió espacial catalana" que volia entendre el cicle de l'aigua

La missió per a l'Estudi de la Humitat del Sòl i la Salinitat de l'Oceà (SMOS, Soil Moisture and Ocean Salinity) va ser la segona de la sèrie Earth Explorer de l'ESA. El llançament es va produir el 2 de novembre de 2009 des del cosmòdrom rus de Plesetsk i des de llavors l’instrument a bord ha funcionat de manera ininterrompuda, tot subministrant un registre continuat de dades de molta qualitat i pràcticament sense solució de continuïtat durant quinze anys. La informació processada és crucial per comprendre com el canvi climàtic està afectant el cicle de l'aigua a la Terra. A l’oceà, la salinitat ens permet traçar canvis en processos d’evaporació i precipitació, i els canvis en salinitat, juntament amb els de temperatura, provoquen canvis en la densitat que afecten la circulació de l’oceà a gran escala. El satèl·lit consisteix en una plataforma genèrica denominada Proteus, proporcionada per l'agència espacial francesa CNES, que serveix de base per a un instrument innovador anomenat MIRAS (acrònim anglès de radiòmetre de microones fent servir síntesis d'obertura) dut a terme per l’empresa EADS-CASA Espacio, amb seu a Madrid, amb estreta col·laboració amb MIER, a Catalunya. SMOS és el primer i únic satèl·lit que du un radiòmetre interferomètric de dues dimensions en una òrbita polar. SMOS té una importància especial per a Catalunya, ja que es tracta de la primera missió espacial europea amb una participació important d'empreses i experts catalans. Aquest lideratge ha situat Catalunya en primera posició mundial en la tecnologia de detecció de microones des de l'espai, una tecnologia que pot ajudar a impulsar l'encara incipient sector espacial a l'àrea de Barcelona

Peer reviewed