L'escassetat energètica pot fer renéixer les guerres colonials del segle XIX

Físic, matemàtic i divulgador científic, Antonio Turiel ofereix a Petrocalipsis: Crisis energètica global y cómo (no) la vamos a solucionar (Ed.Alfabeto, 2020) una anàlisi crua però molt clara de les possibles alternatives al sistema energètic basat en els combustibles fòssils. De fet, sentencia que les solucions que s’han discutit en els darrers vint anys, incloses les energies renovables, no són la solució. I dóna per mort el sistema capitalista tal com l’entenem fins ara perquè la falta d’energia frenarà el creixement que alimenta aquest sistema econòmic. Abans de començar a parlar de solucions, i de no solucions, a la crisi energètica, diria que l’energia té ideologia? S’han associat les energies contaminants a la dreta, i l’aposta per l’energia verda a l’esquerra. Però els patrons, com a mínim a Europa, comencen a desencaixar. Quan parlem de fonts d’energia és veritat que hi ha una tendència generalitzada a identificar la dreta amb l’energia fòssil, perquè òbviament està més a prop dels grans interessos empresarials, i per tant, tendeix a afavorir la indústria localment potent, no tant perquè estiguin en contra de l’energia renovable, sinó per allò que cada país representa. Òbviament, tenen més contestació social les energies fòssils i la nuclear, també pel model de negoci i de societat que impliquen. De fet, una societat moguda per energies fòssils hauria de ser força diferent a com és en l’actualitat. Certament, els partits d’ideologia més conservadora s’alineen amb les energies fòssils i la nuclear, o les forces que proposen un canvi de model social cap a l’esquerra simpatitzen més amb les renovables. Però tot això està canviant. [...]