Implicaciones metabólicas de la cronodisrupción y su relación con la etiopatogenia de la obesidad. Modalidad revisión bibliográfica

La obesidad es un importante problema de salud pública y una pandemia que tiene múltiples comorbilidades metabólicas asociadas. Sobre su etiopatogenia, en los últimos años diversos trabajos previos han puesto de manifiesto el importante papel que el momento y la frecuencia de las ingestas podría tener en el desarrollo de la obesidad. Los ritmos circadianos y su papel de regulador metabólico podrían verse comprometidos por la aparición cronodisrupción. Esta revisión bibliográfica pretende evaluar el efecto de la cronodisrupción en el metabolismo y su relación con la obesidad, siendo los disruptores circadianos los que producen desalineación entre los relojes endógenos y el ambiente, provocando alteraciones metabólicas que afectan principalmente a la homeostasis de la glucosa y se expresan en obesidad. La evidencia de que múltiples ritmos metabólicos durante la mañana biológica posibilitan una mejor homeostasis de la glucosa se complementa y fortalece con los datos de varios estudios que muestran que el consumo de alimentos durante la tarde/noche favorece la cronodisrupción. Existen intervenciones alimentarias con posible capacidad de resincronizar los ritmos circadianos, entre ellas destaca la Alimentación Restringida en el Tiempo que es un ayuno intermitente en fase con los ritmos circadianos. Aunque de la presente revisión bibliográfica se concluye que los datos apuntan a un claro efecto adverso de la cronodisrrupción en el metabolismo, principalmente de la glucosa y son evidentes las alteraciones metabólicas y su expresión como obesidad, los tratamientos alimentarios propuestos necesitan mayor evidencia para ser pautados a los individuos adultos.

Obesity is a major public health problem and a pandemic that has multiple associated metabolic comorbidities. Regarding its etiopathogenesis, in recent years previous studies have shown the important role that the timing and frequency of intakes could have in the development of obesity. Circadian rhythms and their role as a metabolic regulator could be compromised by the occurrence of chronodisruption. This bibliographic review aims to evaluate the effect of chronodisruption on metabolism and its relationship with obesity, with circadian disruptors causing misalignment between endogenous clocks and the environment, causing metabolic disturbances that mainly affect glucose homeostasis and express in obesity. The evidence that multiple metabolic rhythms during the biological morning allow for better glucose homeostasis is complemented and strengthened with the data from several studies that show that food consumption during the evening/night favors chronodisruption. There are dietary interventions with a possible ability to resynchronize circadian rhythms, including Time-Restricted Feeding, which is an intermittent fasting in phase with circadian rhythms. Although from the present bibliographic review it is concluded that the data points to a clear adverse effect of chronodisruption on metabolism, mainly of glucose and metabolic alterations and their expression as obesity are evident, the proposed dietary treatments need more evidence to be prescribed to adult.

L'obesitat és un important problema de salut pública i una pandèmia que té múltiples comorbiditats metabòliques associades. Sobre la seva etiopatogènia, en els últims anys diversos treballs previs han posat de manifest l'important paper que el moment i la freqüència de les ingestes podria tenir en el desenvolupament de l'obesitat. Els ritmes circadians i el seu paper de regulador metabòlic podrien veure compromesos per l'aparició cronodisrupción. Aquesta revisió bibliogràfica pretén avaluar l'efecte de la cronodisrupción en el metabolisme i la seva relació amb l'obesitat, sent els disruptors circadians els que produeixen desalineació entre els rellotges endògens i l'ambient, provocant alteracions metabòliques que afecten principalment a la homeòstasi de la glucosa i es s'expressen en obesitat. L'evidència que múltiples ritmes metabòlics durant el matí biològica possibiliten una millor homeòstasi de la glucosa es complementa i enforteix amb les dades de diversos estudis que mostren que el consum d'aliments durant la tarda / nit afavoreix la cronodisrupción. Existeixen intervencions alimentàries amb possible capacitat de resincronizar els ritmes circadians, entre elles destaca l'Alimentació restringit en el Temps que és un dejuni intermitent en fase amb els ritmes circadians. Encara que de la present revisió bibliogràfica es conclou que les dades apunten a un clar efecte advers de l'cronodisrrupción en el metabolisme, principalment de la glucosa i són evidents les alteracions metabòliques i la seva expressió com obesitat, els tractaments alimentaris proposats necessiten major evidència per a ser pautats als individus adults.