Spring migration in the western Mediterranean and NW Africa: the results of 16 years of the Piccole Isole project

Cada primavera les aus migratòries de llarga distància tornen a Europa des de les seves àrees d’hivernada del sud del Sàhara després d’haver creuat dos grans barreres geogràfiques en ràpida successió, el desert del Sàhara i el mar Mediterrani. Es tracta d’un viatge molt exigent, sobretot en aquesta època de l’any en què les aus necessiten arribar a les seves àrees de cria tan aviat com sigui possible per establir els seus territoris i trobar parella. Spring migration in the western Mediterranean and NW Africa: results from 16 years of the Piccole Isole project presenta les principals conclusions obtingudes per una xarxa d’estacions d’anellament que ha estat en funcionament entre 1992 i 2007 a Espanya i el Marroc. Aquesta xarxa ha proporcionat, per primera vegada, l’oportunitat d’estudiar al mateix temps la migració primaveral d’aus en tota la conca mediterrània: tant a les zones des d’on procedeixen els migrants (nord-oest d’Àfrica), com en les àrees on les aus paren mentre realitzen la travessia pel mar (illes de la Mediterrània) o quan segueixen rutes continentals menys exigents energèticament (costa d’Espanya). El treball es basa fonamentalment en els resultats obtinguts per a un conjunt de 30 espècies, totes elles tractades àmpliament en els capítols específics que formen el gruix d’aquesta monografia. Aquestes espècies inclouen 26 migradors transsaharians (tots excepte tres passeriformes), dues espècies que hivernen al nord del Sàhara (Tord comú i Pit-roig) i dos amb patrons migratoris mixtos (Tallarol de casquet i Mosquiter comú. Els resultats presentats en aquesta monografia emfatitzen que cal tenir en compte les característiques geogràfiques i d’hàbitat específiques de cada lloc a l’hora d’estudiar la condició física d’arribada i el comportament d’aturada i alimentació (stopover) dels ocells migradors. No obstant això, s’han observat alguns patrons generals molt evidents. El temps d’estada i el guany de pes són generalment més alts al nord-oest d’Àfrica, on els ocells poden recuperar una part significativa de les reserves energètiques perdudes al creuar el Sàhara. Un cop a Europa, els ocells que migren a través del continent, en general, es mouen mitjançant una combinació de vols curts i escales breus que els permeten mantenir en equilibri les seves reserves energètiques. En canvi, els que migren per les illes de l’oest de la Mediterrània estan exposats a vols sense escales molt més exigents energèticament i, excepte quan fan ús de les poques zones humides disponibles, tenen menys oportunitats per reposar energies. Malgrat aquests problemes, entre els migradors de llarga distància que passen per l’oest de la Mediterrània, una major proporció ho fa directament a través del mar a la primavera que a la tardor; d’aquesta manera seleccionen la ruta més curta, directa i ràpida.

Cada primavera las aves migratorias de larga distancia regresan a Europa desde sus áreas de invernada al sur del Sahara después de haber cruzado dos grandes barreras geográficas en rápida sucesión, el desierto del Sahara y el mar Mediterráneo. Se trata de un viaje muy exigente, sobre todo en esta época del año en que las aves necesitan llegar a sus áreas de cría tan pronto como sea posible a fin de establecer sus territorios y encontrar pareja. Spring migration in the western Mediterranean and NW Africa: results from 16 years of the Piccole Isole project presenta las principales conclusiones obtenidas por una red de estaciones de anillamiento que ha operado entre 1992 y 2007 en España y Marruecos. Esta red ha proporcionado, por primera vez la oportunidad de estudiar al mismo tiempo la migración primaveral de aves en toda la cuenca mediterránea: tanto en las zonas desde donde proceden los migrantes (noroeste de África), como en las áreas donde las aves paran mientras realizan la travesía por el mar (islas del Mediterráneo) o cuando siguen rutas continentales menos exigentes energéticamente (costa de España). El trabajo se basa fundamentalmente en los resultados obtenidos para un conjunto de 30 especies, todas ellas tratadas ampliamente en los capítulos específicos que forman el grueso de esta monografía. Estas especies incluyen 26 migrantes transaharianos (todos excepto tres paseriformes), dos especies que invernan al norte del Sahara (Zorzal y Petirrojo) y dos con patrones migratorios mixtos (Curruca capirotada y Mosquitero común). Los resultados expuestos en esta monografía enfatizan que hay que tener en cuenta las características geográficas y de hábitat específicas de cada lugar cuando se estudia la condición física de llegada y el comportamiento de parada y alimentación (stopover) de las aves migratorias. Sin embargo, se han observado algunos patrones generales muy evidentes. El tiempo de estancia y la ganancia de peso son generalmente más altos en el noroeste de África, donde las aves pueden recuperar una parte significativa de las reservas energéticas perdidas al cruzar el Sahara. Una vez ya en Europa, las aves que migran a través del continente, en general, se mueven mediante una combinación de vuelos cortos y escalas breves que les permiten mantener en equilibrio sus reservas energéticas. En cambio, las que migran por las islas del oeste del Mediterráneo están expuestas a vuelos sin escalas mucho más exigente energéticamente y, excepto cuando hacen uso de las pocas zonas húmedas disponibles, tienen menos oportunidades de reponer energías. A pesar de estos problemas, entre los migrantes de larga distancia que pasan por el oeste del Mediterráneo, una mayor proporción lo hace directamente a través del mar en primavera que en otoño; de este modo seleccionan la ruta más corta, directa y rápida.

Every spring, long-distance Palaearctic migrants return to Europe from their sub-Saharan wintering grounds after having crossed two large geographical barriers in near succession, the Sahara desert and the Mediterranean Sea. This journey is particularly demanding at this time of year because birds need to reach their breeding grounds as soon as possible to establish territories and find mates. Spring migration in the western Mediterranean and NW Africa: results from 16 years of the Piccole Isole project presents the main findings from a network of ringing stations that were in operation between 1992 and 2007 in Spain and Morocco. This network provided the first opportunity to simultaneously study spring bird migration right across the Mediterranean basin. Migrating birds were studied both in their areas of origin (NW Africa) and also in the areas where they stopped either during the sea crossing (Mediterranean islands) or while following less energetically demanding continental routes (coastal Spain). The work is essentially based on the results obtained for 30 species, all of which are dealt with extensively in the species accounts that make up the bulk of this monograph. These species include 26 trans-Saharan migrants (all bar three passerines), two species that winter north of the Sahara (Song Thrush and Robin) and two with mixed migratory patterns (Blackcap and Chiffchaff). The findings show that site-specific habitat and geographic characteristics should be taken into account when studying stopover behaviour and body condition of migrants on arrival. However, some common patterns are evident. Refuelling rates and stopover duration are usually highest in NW Africa, where birds regain a significant portion of the energy reserves lost while crossing the Sahara. Once in Europe, birds migrating through continental areas usually move by means of short flights and brief stopovers during which they optimise fuel loads. However, birds passing through the islands of the W Mediterranean are exposed to much more energetically demanding non-stop flights and, except when taking advantage of the few available wetlands, have fewer opportunities to refuel successfully. Despite these difficulties, a greater proportion of long-distance migrants passing through the W Mediterranean move directly across the sea in spring than in autumn; thereby choosing the shorter, more direct and faster route.