Amb aquest treball es vol observar la importància de l’aigua en l’organització territorial, els centres de poder i els assentaments, tant en l’habitacle com en les terres de conreu i les infraestructures de producció agroalimentària. El treball es divideix en períodes destacats de la conquesta del territori als musulmans, durant els quals la part de la Catalunya cristiana s’amplia. En cada etapa s’examina la forma de poblament, començant amb una presentació històrica per entendre què passa i quins factors intervenen en l’organització del territori. El període d’estudi comença als segles IX i X, per entendre els antecedents, i continua en els segles següents fins al segle XIV, quan es desenvoluparen les infraestructures relacionades amb l’aigua utilitzant els avenços tecnològics. La metodologia, quan es tracta de llocs concrets, és l’arqueològica, basada en treballs d’organització espacial i excavacions i, quan es tracta de la Catalunya cristiana, és documental. | This paper looks at the importance of water in the contexts of territorial organization, power centres and settlements with regard to farmland, agrifood production infrastructures and living space. The study is divided into the periods marking the conquest of the territory from the Muslims, when Christian Catalonia underwent expansion. In each period, the form of settlement is explored, beginning with an historical presentation aimed to explain what happened and which factors have been relevant as regards Catalan territorial organization. The period under study starts with the 9th and 10th centuries in order to provide the necessary background, continuing through time to the 14th century, when water infrastructures were improved thanks to technological advances. The methodology of study with respect to specific sites is archaeological, based on spatial organization works and excavations. For our study of Christian Catalonia in general, a documentary method was followed. | Con este trabajo se pretende observar la importancia que tuvo el agua en la organización territorial, los centros de poder y los asentamientos, tanto en la vivienda como en las tierras de cultivo y las infraestructuras de producción agroalimentaria. El trabajo se divide en periodos destacados de la conquista del territorio a los musulmanes, durante los cuales la parte de la Cataluña cristiana se amplía. En cada etapa se estudia la forma de poblamiento, comenzando con una presentación histórica para entender lo que está pasando y qué factores intervienen en la organización del territorio. El periodo de estudio empieza en los siglos IX y X para entender los precedentes, y continúa en los siglos siguientes hasta el siglo XIV, cuando se desarrollaron las infraestructuras del agua utilizando los avances tecnológicos. La metodología, cuando se trata de sitios concretos, es la arqueológica, basada en trabajos de organización espacial y excavaciones y, cuando se trata de la Cataluña cristiana, es documental.